10 anys de Tinet: un canvi d’època

Fa algun temps, l’escriptor nord-americà Jonathan Franzen va fer unes declaracions, si més no, sorprenents. Aclaparat pels mitjans de comunicació i per l’impacte social que encara tenen, en alguns àmbits dels USA, els intel·lectuals, Franzen s’havia retirat a allò que ell mateix qualificava com la seva torre d’ivori. Amb el pas del temps s’ha vist obligat a fer-se enrere.
Les raons són ben entenedores per a tot aquell que pari una mica d’atenció al món actual. L’escriptor va comprovar des del seu retir que no hi ha espècie més aïllada que el lector contemporani. Deixant de banda si són un exercit o només una petita legió, els lectors són una espècie solitària amb escassa representació en el món actual. Franzen va pensar que només si ell exercia la seva funció d’enllaç podia reunir i fer avançar la comunitat dels seus lectors. Va tornar al món, va abandonar la seva torre d’ivori, va fer de nou presentacions, rodes de premsa, encontres, lectures...
L’anècdota ens pot servir com a preàmbul a aquesta celebració dels 10 anys de Tinet. Sobretot perquè la importància de la xarxa des del punt de vista del món de la cultura és enorme. Gràcies a Internet, la comunitat cultural té un lloc d’encontre de gran utilitat i significació. La xarxa permet un contacte directe entre escriptors i lectors, però també és un vehicle per a fotògrafs, pintors, il·lustradors, estudiosos.
La importància d’empreses tan ambicioses com Tinet tenen aquest element afegit, són el centre de reunió, el casino, la tertúlia, la sala d’exposicions, l’aparador d’idees d’un món que s’ha fet complex, molts diuen que difícil, però potser perquè no han sabut encara exprimir-ne les seves possibilitats.
Tinet ha passat deu anys servint els particulars, el món de les comunicacions i l’ansietat de coneixement que molts portem a dins. Deu anys que es van celebrar com calia al pati de la Diputació de Tarragona amb un llibre commemoratiu a càrrec de Cinta S. Bellmunt –que la imatge no ens faci perdre la impressió escrita!- i amb recordatoris necessaris, com ara el de la veterana tinetaire Rosa Casas, la Jaka. També amb noves iniciatives, com ara els blocs a la carta o la possibilitat de pàgines web àgils, gairebé immediates.
Si el món de la lletra impresa marcarà una fita en la cultura del segle XX, el segle que comença ja anuncia que les dues disciplines, la lletra impresa, la lletra en imatge, s’hauran d’ajudar, influir, prendre consciència –encara- de la importància de la seva aliança. Al capdavall, la lletra! Tal i com va dir un dia llunyà dels 80 l’escriptor Umberto Eco: “No entenc els escriptors que lamenten l’aparició d’Internet. Que potser la paraula no hi té un paper fonamental?”
Celebrem, doncs, l’escriptura. Triem el vehicle que volem per a ella. Deixe’m que el lector/internauta interpreti les paraules.

(A les fotografies: Jonathan Franzen, Cinta S. Bellmunt i Umberto Eco)