El Turquesa

El dia surt gairebé cobert, bufa un vent gèlid del nord i decideixo d’apropar-me al Balcó. La idea és descobrir si els núvols que es poden veure des del Parc de la Ciutat tenen la consistència que aparenten, si tindrem per fi una tempesta a viure des de la terrassa. Però aviat comprovo que la imatge fosca i atapeïda que podia contemplar des de casa s’hi desfà en blaus, que es tracta només d’unes quantes masses disperses al voltant d’una altra que cobreix parcialment el sol.
M’hi estic una estona analitzant claredats. Cap a Platja Llarga l’opacitat dels colors és més intensa, com si rebés una influència diferent. Pel contrari, si miro en direcció als molls predominen els blaus i una boirina tènue. Quan penso que li he tret tot el profit possible a la visió del mar des d’aquest mirador privilegiat de la Rambla, faig una última ullada a l’horitzó que em deixa clavat. Més enllà del vaixell de càrrega que creua la mitja distància, hi distingeixo uns raigs verticals de llum turquesa. L’espai entre els núvols deixa sens dubte unes quantes escletxes que filtren els colors i que donen com a resultat un turquesa puríssim.
Encara dret a la barana intento captar el color amb la petita càmera del mòbil, però la seva definició és insuficient. La transparència del turquesa que se m’ofereix ratlla la imatge mineral i deixa sobre el mar una intensitat fugaç. Se m’acut de revisar mentalment les possibilitats pictòriques de l’escena. Em plantejo el llenç des dels colors a l’oli, però arribo a la conclusió que li mancaria intensitat; d’altra banda dubto que l’acrílic assoleixi la necessària evanescència. Finalment imagino que només l’aquarel·la amb uns tocs de cera pot oferir aquesta qualitat lluminosa.
En arribar a casa em lliuro a l’experimentació més agosarada. Assajo diverses tècniques sense gaire fortuna. Em desespero a la recerca del turquesa que porto a la retina. Després de molts intents, veig amb pesar que només em serveix el primer esbós: un apunt insegur, inexacte, maldestre, però capaç de captivar el retall de memòria. Sovint la natura exigeix la frescor de la primera mirada, i l’art, per molt bones intencions que tinguis, sempre esdevé una mica artificiós.
Potser un altre dia trobi de nou el Turquesa puríssim i em llanci de nou a la recerca del fracàs!