El llegat dels filisteus

Sempre hi ha teòrics que han proclamat la força de la realitat en la novel·la, fins i tot qui ha exigit que toqui de prop aquest temps fugaç que anomenem present. Però, al capdavall, la màxima que sempre funciona és aquella que obliga a l’excel·lència literària per a transcendir. La novel·la no és un problema de passat o de present sinó, més aviat, d’assolir o no el grau artístic necessari.
Dimarts passat vam tenir ocasió de viure a la llibreria La Capona, en aquesta milla feliç de la cultura que és el carrer Gasòmetre, la presentació de l’última novel·la de Margarida Aritzeta. Les petites golfes del local es van omplir de gom a gom –familiars, amics, escriptors- per escoltar les paraules del poeta i professor Joan Elies Adell, qui la va qualificar com a obra literària efectiva i engrescadora, i del ex-parlamentari de Eusko Alkartasuna Gorka Knorr, qui va apuntar una interessant paradoxa: potser la novel·la d’aquesta escriptora ens sigui més útil per a entendre el fets que alguns llibres pseudo-assagístics sobre el tema.
El tema! És imprescindible parlar-ne. El llegat dels filisteus explora des de la ficció, sovint des de la metàfora, una realitat molt propera: l’entrevista del dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Lluís Carod-Rovira amb membres d’ETA a Perpinyà. Un tema polèmic, doncs, un tema que farà apropar-s’hi a molts des d’una certa curiositat morbosa.
Però Margarida Aritzeta, una esplèndida novel·lista que les particularitats de l’edició en català mantenen massa oculta, va més enllà d’aquesta anècdota: novel·litza, converteix en ficció, d’una manera tan atrevida com brillant, un petit retall de la nostra realitat més propera. I, com va dir Gorka Knorr, fa llum sobre un moment històric que acabarà sent més important d’allò que ara podem imaginar.
El “morbo” del comentari d’actualitat està servit, però sens dubte, El llegat dels filisteus, publicat per l’activa editorial Cossetània, a la nova -i atractiva!- col·lecció “Notes de color”, serà ben aviat una obra que quedarà per la seva ambició literària. Aquest i no un altre ha estat l’objectiu de l’autora, que confessava durant el sopar d’amics al restaurant Barquet la seva intenció primera: que la novel·la pugui ser llegida amb plaer per qualsevol lector, també per qui no hagi sentit mai parlar del “cas Carod”. Un desig que creiem aconseguit.