divendres, d’octubre 13, 2006

Ramiro J. Fotograf


Fa molts anys, quan acompanyava el meu pare en els seus viatges per tot l’Estat, vaig agafar la dèria de fotografiar cada església, col·legiata o catedral que sortia al nostre pas. Durant tota la meva joventut sospirava per estudiar Història Medieval, potser perquè amb el meu amic de l’ànima, Manel Russafa, ara catedràtic d’aquesta matèria, formàvem un tàndem d’entusiastes de l’època fosca, tot i que jo sempre gaudia més dels aspectes artístics que dels pròpiament històrics.
Per dur a terme aquesta tasca feia servir una càmera kodak que ara, en recordar-la, més aviat em sembla de l’edat del ferro, o anterior. Es fa
difícil descriure-la a hores d’ara, però potser la millor definició és dir que aquell artefacte –també més gran d’allò raonable- no tenia res de res. Era disparar i a veure què sortia, amb l’afegitó que, és clar, no podies gaudir i espantar-te amb els resultats si abans no portaves el rodet a revelar. Per ser justos diré que sí portava un flash encastat dalt de la càmera, una caixa quadrada a la qual se li havia de canviar la bombeta cada cop que volies tenir una mica d’il·luminació extra.
En la inauguració de la botiga de fotografia de l’amic Ramiro J., parlàvem de tècniques noves, de programes informàtics, de les càmeres actuals, i em va assaltar sense remei la memòria d’aquells dies en què fer fotografies era una aventura sense xarxa. Més quan fa poc vaig trobar aquelles fotos en blanc i negre, sovint desenfocades, i em van fer una penosa impressió.
L’evolució, per aquells que som afeccionats a la fotografia, ha estat tan espectacular, que costa seguir la conversa amb un fotògraf professional. Ramiro, que ho és des de fa molts anys, té, a més a
més, la virtut de la senzillesa. Ell fa fotos del món que li envolta, la seva ciutat, les festes, la gent, el paisatge, i sempre té aquell punt de qualitat que sovint manca als afeccionats. La seva és una vocació llargament meditada, i això es fa present a les fotografies que cerquen els motius per a una mirada diferent del nostre entorn immediat.
Ara Ramiro J. ha vist com es complia el seu somni de tenir un estudi i una botiga oberta al públic. Sens dubte li ajudarà a refermar la seva tasca i a que la seva obra més artística vagi sortint a la llum. L’enhorabona.

Ramiro J. Fotograf
(Estudi i revelats)
Av. Sant Salvador, 46
TARRAGONA

2 Comments:

Anonymous jaka said...

Molt xules les fotos!!!

dilluns, d’octubre 16, 2006 8:25:00 p. m.  
Anonymous Alba M. said...

Hola Ramiro!!! Són molt guais les fotos! I també et volia donar les gràcies per passar pel meu bloc i deixar-me aquell super comentari. Ja no et veig mai!!! Una abraçada.

Alba M.

dijous, de febrer 15, 2007 8:39:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home