diumenge, de novembre 06, 2005

Jaume i Maria Aurèlia

Serà difícil oblidar aquella tarda llunyana dels anys 80 quan, amb motiu d’un congrés a la ciutat de Tarragona, vam visitar la casa d’en Vidal i Alcover, tot just davant la Seu. I no obstant això, el temps ha convertit la jornada en un petit garbuix de records inconnexos. Hi ha sobretot a la memòria la sortida al balcó per a contemplar immòbil la vista dels pinacles, contraforts i arcbotants gòtics de la Catedral, la casa atapeïda de llibres i la seva generositat intel·lectual, sempre prest al comentari capaç d’il·lustrar els moments en què la buidor semblava inevitable.
Aquell dia no era present la Maria Aurèlia Capmany, potser per les seves responsabilitats cíviques, sempre tan variades dins la seva fermesa d’actes i opinions. No va ser així, però, pocs anys després a Lleida, dins dels actes organitzats al voltant dels premis locals. Vam compartir taules rodones, àpats i passeigs per la ciutat, aclaparada aleshores per una intensa boira que espantava tothom menys els escriptors lleidatans. Eren jornades en què l’hivern ja havia fet presa de les terres planes del Segrià, batudes pel vent intens, i en Vidal i Alcover es lamentava d’haver agafat poca roba d’abric per a fer front a la seva inclemència. Malgrat tot, en Jaume i la Maria Aurèlia van recórrer amb la resta de convidats literaris els carrers de la ciutat, i vam poder intercanviar comentaris –els seus sempre incisius, clars, sorprenents- sobre la seva traducció de Proust, publicada a l’editorial Columna, una feina encara més dura que el temps lleidatà i que li havia costat bona part dels últims anys.
Però la raó primera d’aquestes línies, els fets que han engegat el record, és la celebració aquest any a Tarragona, dins els actes de “L’estació de les lletres”, de la Ruta Literària Maria Aurèlia Capmany. És coneguda l’afecció que l’escriptora sentia per la ciutat, una de les seves residències habituals, i com la va fer seva fins al punt d’acceptar fer-ne el pregó durant una de les primeres festes de Santa Tecla de la democràcia. Però lluny d’acabar aquí, la seva estima es va concretar en obres com L’altra ciutat, una novel·la que la pren com a escenari, i als seus dietaris.
Avui, conduïda per un sempre informat Magí Sunyer, hem començat la Ruta Maria Aurèlia Capmany al Portal del Roser i hem anat ancorant a diversos punts de Ciutat Vella. D’aquells carrers estant, l’autor, entre molts altres llibres, del poemari L’error bellíssim (1993), ens ha portat de la mà pels textos de l’escriptora que fan esment de Tarragona, sense oblidar en aquesta tria de lectures altres escrits en què autors com Bladé i Desumvila, Pere Anguera o el propi Vidal i Alcover, comentaven encontres o estones al costat de la Maria Aurèlia. Els passos, gens perduts, ens han menat des del Portal del Roser fins al Balcó del Mediterrani, sense oblidar l’Ajuntament, la Catedral o la Plaça dels Cabrits.
És sempre una tasca difícil treure a passejar la paraula, fer-la abandonar els llibres, que semblen el seu espai natural. Però aquesta dificultat s’ha vist aquesta vegada vençuda per la bona organització de l’esdeveniment, l’elecció dels textos i la calidesa de les veus que ens els feien arribar. I és que la paraula, tan afecta al silenci i el recolliment, també gaudeix quan es veu davant la llum i el diàleg, quan es transforma en vehicle de saviesa i memòria.